Drets i Deures dels treballadors

Drets i Deures dels treballadors

Els treballadors/res tenen com a drets bàsics, en vers al contingut i a l'abast que la normativa especifica disposa per a cadascú, són els següents:

1. Treball i lliure elecció de professió o d’ofici. 
2. Lliure sindicació. 
3. Negociació col·lectiva. 
4. Adopció de mesures de conflicte col·lectiu. 
5. Vaga. 
6. Reunió. 
7. Participació a l’empresa 

En la relació amb la feina/treball tenen els drets:

• A l'ocupació efectiva. 

• A la promoció i la formació professional en el treball. 

• A no ser discriminats/des directament o indirecta per a l'ocupació, o una vegada ocupats/des, per raons de sexe, estat civil, edat dins els límits que marca aquesta Llei, origen racial o ètnic, condició social, religió o conviccions, idees polítiques, orientació sexual, afiliació a un sindicat o no, com també per motius de llengua dins l'Estat espanyol. 

• A la integritat física i a una política adequada de seguretat i higiene. 

• A la percepció puntual de la remuneració pactada o legalment establerta. 

• A l’exercici individual de les accions que es derivin del contracte de treball. 

• A tot allò que es derivi específicament del contracte de treball.

Els treballadors no poden ser discriminats/des per raons de disminucions físiques, psíquiques i sensorials, sempre que es trobin en condicions d’aptitud per desenvolupar el treball o l’ocupació de què es tracti. 

Apart de tots aquests drets, tens el teus deures:

• Complir amb les obligacions concretes del seu lloc de treball, de conformitat amb les regles de la bona fe i diligència. 

• Observar les mesures de seguretat i higiene que s’adoptin. 

• Complir les ordres i les instruccions de l’empresari en l’exercici regular de la seva facultat directiva. 

• No concórrer amb l’activitat de l’empresa, en els termes que fixa aquesta Llei. 

• Contribuir a la millora de la productivitat. 

• Tots els que es derivin, si escau, dels contractes de treball respectius.

SINDICATS

Que són?

Són associacions formades per a la defensa dels interessos econòmics i socials dels seus membres. Segueixen els principis del SINDICALISME

Quins podem trobar aqui a Espanya?

• CCOO: és una confederació sindical d'àmbit espanyol que agrupa diferents organitzacions territorials i les organitzacions federatives o sectorials 

• UGT: és una organització sindical obrera espanyola d'orientació socialista

• CGT: és una organització sindical anarquista amb implantació a Espanya

• USOC: és una central sindical espanyola independent de partits polítics, organitzacions governamentals i empresarials

• COS: és un sindicat nacional i de classe sorgit el 1987. Es defineix com: «Sindicat per l'alliberament de gènere, de classe i nacional dels Països Catalans».

• CSI-CSIF

Aspectes importants a tenir en compte com a treballador

Salari i Pagues extres

El salari conté totes les percepcions econòmiques, en diners o en espècie, que retribueixen tant el treball efectiu com els períodes de descans com de treball (diumenges i festius, vacances, permisos retribuïts, etc.)

L'estructura del salari és constituïda pel salari base + diversos complements que poden estar vinculats al lloc de feina, a les condicions del treballador, al treball realitzat, als resultats de l'empresa, etc.

Els complements salarials es pacten individualment o en el conveni i en fixar-los s'ha de respectar el principi d'igualtat i no discriminació. Alguns complements són: l'antiguitat; els plusos per transport, treball perillós, nocturn, per torns, la manutenció; l'allotjament; la participació en beneficis, etc.

El salari es fixa entre l'empresari i el treballador però no pot ser inferior al pactat en el conveni col·lectiu, i en el cas que no n'hi hagi, serà salari mínim interprofessional (per l'any 2.012 és de 641,40€/mes) d'acord amb el temps treballat.

L'abonament del salari, ha de realitzar-se puntualment, en el lloc i la data convinguts o segons els usos i costums.

Per documentar el salari s'ha d'entregar un rebut individual que justifiqui que s'ha pagat. aquest rebut és: la nòmina (el qual em parlat en l'anterior blog). El treballador el firma i es queda amb una còpia (es aconsellable conservar les nòmines durant un període mínim de 5 anys).

• Pagues extres

Tampoc no poden ser discriminats/des per raons de disminucions físiques, psíquiques i sensorials, sempre que es trobin en condicions d’aptitud per desenvolupar el treball o l’ocupació de què es tracti.


Horaris ordinaris i Hores Extres

La durada de la jornada de treball té un límit les 40 hores setmanals. La durada de la jornada ordinària de treball és la pactada als convenis col·lectius o contractes de treball.

Per conveni col·lectiu o, si no n'hi ha, per acord entre l'empresa i els representants dels treballadores pot establir-se la distribució irregular de la jornada al llarg de l'any. La distribució es farà respectant sempre els descansos mínims diaris i setmanals previstos en la Llei.

Diàriament:

• El nombre d'hores ordinàries de treball efectiu no pot ser superior a 9 hores. 

• Els treballadors menors de 18 anys no poden realitzar més de 8 hores diàries de treball efectiu, incloent, al seu cas, el temps dedicat a la formació. 

• El temps de treball es computa de manera que tant al començament com al final de la jornada diària, el treballador/a es trobi en el seu lloc de treball.

• Hores Extres

Són les hores de treball que es realitzen de més respecte a la durada de la jornada ordinària.

El nombre màxim d'hores extraordinàries és de 80 hores anuals, exceptuant de les necessàries per a reparar danys extraordinaris o urgents i en els supòsits de risc de pèrdua de primeres matèries.

Excepte en els casos de força major que ja em dit, les 'hores extraordinàries són voluntàries i s'abonen econòmicament (el preu de l'hora ha de ser d'un preu major de l'hora ordinària) o també es compensen per temps equivalents de descans retribuït.

Vacances i Permisos Laborals

La legislació laboral dóna dret a gaudir d'un període de vacances anuals retribuïdes, amb càrrec a l'empresari.

Les vacances, en cap cas, poden ser inferiors a 30 dies naturals per any, incloent-hi diumenges i festius; Pot ser major si ho estableix un pacte individual o el conveni col·lectiu.

Si el contracte és inferior a 1 any la durada de les vacances és proporcional a la durada del contracte.

El calendari de les vacances es fixa per acord entre els treballadors i l'empresari i s'ha de concretar com a mínim dos mesos abans de l'inici d'aquestes.

No es permet que un treballador renunciï a les seves vacances, ni que se substitueixin per compensació econòmica, a no ser que l'extinció del contracte de treball faci impossible gaudir-les.

En els contractes eventuals de durada inferior a 3 mesos, si el període d'activitat del treballador no coincideix amb el període habitual de gaudiment de vacances a l'empresa el treballador ha de rebre, amb el salari, la part proporcional corresponent a les vacances.

• Permisos Laborals 

Depèn de les circumstàncies la legislació laboral dóna el dret dels treballadors a absentar-se de la feina, després d'avisar, amb la justificació corresponent i sense que suposi la reducció del seu salari.

Aquí tenim les circumstàncies previstes i els dies de permís atribuïts:

• Per raó de matrimoni: 15 dies. 

• Per realització de exàmens prenatals i tècniques de preparació del part: el temps indispensable. 

• Per accident, malaltia greu o defunció de familiars (fins el 2n grau): 2 dies o 4 si hi ha necessitat de desplaçament. 

• Per lactància d'un fill menor de 9 mesos: 1 hora d'absència de la feina (divisible en dues fraccions de X hora). 

• Per trasllat de domicili habitual: 1 dia. 

• També hi ha permisos per compliment d'un deure públic (assistència a judici, vot o participació en taules electorals, etc.), representació sindical i recerca de feina davant una propera extinció contractual. 

• Per paternitat: 15 dies 

• Les llicències per estudis es concedeixen (sense dret a salari, llevat que es reculli a pacte individual o conveni col·lectiu) per acudir a exàmens oficials u homologats. En tot cas s'exigeix preavís i justificació suficients

Baixes Laborals

Incapacitat temporal per contingències comunes:

• Durant els tres primers dies, es podrà reconèixer un complement retributiu fins arribar com a màxim el cinquanta per cent de les retribucions que es percebin el mes anterior al de causar la incapacitat.

• Des del dia quart fins al vintè, ambdós inclosos, el complement que es pugui sumar a la prestació econòmica reconeguda per la Seguretat Social ha de ser tal que, en cap cas, sumades ambdues quantitats, se superi el setanta-cinc per cent de les retribucions que vinguessin corresponent a aquest personal en el mes anterior a causar la incapacitat.

• A partir del dia vint-i-u i fins el norantè, els dos inclosos, podrà reconèixer la totalitat de les retribucions bàsiques, de la prestació per fill a càrrec, si escau, i de les retribucions complementàries.

Incapacitat temporal derivada de contingències professionals:

• Des del primer dia, es percebrà la prestació fins a arribar com a màxim el cent per cent de les retribucions que vinguessin corresponent a aquest personal en el mes anterior a causar la incapacitat.

Retribucions

• Del 0 al 3 dia – 50 % de les retribucions

• Del 4 al 20 dia- 75% de les retribucions

• Del 21 dia en endavant – 100% de les retribucions

Exepcions i casos

En cas de malaltia professional seguirem cobrant el 100% del sou. A més en caràcter excepcional pot aplicar-se excepcions. 

Aquestes excepcions d’entrades segures seran per embaràs i per violències de gèneres. 

És farà una comissió de treball per determinar quines operacions quirúrgiques també entrarien en caràcter excepcional.

Treballadors amb càncers i malalties de llarga duració cobraran el 100%.